Una Mica de Piano i Solfeig

Observem un teclat de piano:

Vicenç Llobet - Piano - Posició Mans

 

La tecla més central de color blanc és el “DO” i l’escala musical comença a partir d’aquesta cap a la dreta o cap a l’esquerra.

Les tecles de color blanc són els tons i les tecles de color negre són els semitons.

Cal observar que quan es comença per un “DO” venen dues tecles negres seguides, després un espai sense tecla negra i seguidament un altre conjunt amb tres tecles negres. La següent tecla blanca després del conjunt de les tres tecles negres és la que finalitza l’escala i ja comença un nou “DO”.

Profunditzant una mica més es pot dir que entre el “DO” i el “RE” existeix un semitò (tecla negra), entre el “RE” i el “MI” existeix un altre semitò (tecla negra) però entre el “MI” i el “FA” no existeix cap semitò.

Quan es fan sonar les tecles blanques, d’esquerra a dreta, del “DO” al “SI”, si es prem una tecla negra durant el recorretut, aquestes es diuen “sostinguts” i el que fan és incrementar mit to entre la tecla anterior blanca i la posterior blanca a la negra que s’ha premut. Tota aquesta teoria, girada al revés; és a dir, tocant l’escala al revés de “SI” a “DO”, quan es prem una tecla negra s’anomena “bemol”.

Un “MI” sostingut equival a prémer la tecla “FA” i un “FA” bemol correspon a prémer la tecla “MI”.

Una escala, sempre, és la que va del “DO” al “SI” i el “DO” central (anomenat “DO” 4), és la tecla d’on comença a tocar la mà dreta en tentit cap a la dreta i l’esquerra en sentit cap a l’esquerra.

Hi ha diferents mides de teclats en funció del nombre de tecles que tenen. Els grans pianos tenen 88 tecles però, hi ha altres pianos, electrònics per exemple, que tenen menys tecles. Funcionen exactament de la mateixa manera però amb menys octaves (una octava són 12 sons que van del “DO” al “SI” amb les seves corresponent tecles negres). Un piano amb menys tecles, no podrà reproduïr o fer sonar tantes varietats de sons).

A continuació es mostra on es troba el “DO” central per cada tipus de piano en funció del seu nombre de tecles.

Vicenç Llobet - Tecles d'un Teclat

Els dits tenen una numeració que cal aprendre ja que, en moltes partitures s’indica cada nota amb quin dit s’ha de tocar.

Vicenç Llobet - Numeració Dits Piano

Vicenç Llobet - Para Elisa

Com s’observa en l’anterior partitura hi ha notes (no sempre estarà en totes les notes d’una partitura) el número del dit amb el que s’ha de tocar la nota. Es tracta d’una simple ajuda cara a agilitzar i fer més còmodes els següents moviments dels dits i de la mà, a partir d’aquella nota que s’ha indicat que cal tocar-la amb un dit determinat.

Ritmes i durades de les notes

La durada de cada nota va per temps. Imaginem que es va prement la tecla del “DO” principal de forma seguida però mantinguent un temps igual entre polsació i polsació. A partir d’aquí, les diferents maneres de representar les notes en un pentagrama indiquen la velocitat en que s’han de prémer.

Comencem per veure les diferents representacions de les notes:

Vicenç Llobet - Tipus de Notes Musicals

Abans, però, diguem les coses bé català. Són “Rodones”, “Blanques”, “Negres”, “Corxeres” i “Semicorxeres” … n’hi ha d’altres però aquestes són les bàsiques.

Agafem com a referència el “DO” principal. Llavors definim que les “Rodones” duren 4 temps; és a dir, mentre dura el so d’aquesta nota, el “DO” principal es prem 4 vegades.

Les “Blanques” duren 2 temps; és a dir, mentre dura el so d’aquesta nota, el “DO” principal es prem 2 vegades.

Les “Negres” duren 1 temps; és a dir, mentre dura el so d’aquesta nota, el “DO” principal es prem 1 vegada.

Les “Corxeres” duren mig temps; és a dir, en el temps que dura el “DO” principal” aquesta nota es fa sonar 2 vegades.

Les “Semicorxeres” duren un quart de temps; és a dir, en el temps que dura el “DO” principal aquesta nota es fa sonar 4 vegades.

Observeu en l’esquema anterior com per exemple partint de la línia on estan definides les “Negres” com es representa la durada de les anteriors i les posteriors.

Compassos

Seguidament es comentaré els compassos de 2/4, 3/4 i 4/4. Els compassos serveixen per dividir les notes en diferents grups.

Compàs 2/4:

El número 2 vol dir que hi ha 2 negres.

El número 4 de sota indica que el cop, mesura bàsica, és una negra.

Compàs 3/4:

El número 3 vol dir que hi ha 3 negres.

El número 4 de sota indica que el cop, mesura bàsica, és una negra.

Compàs 4/4:

El número 4 vol dir que hi ha 4 negres.

El número 4 de sota indica que el cop, mesura bàsica, és una negra.

En el pentagrama, al final de cada compàs, es posa una barra vertical.

Vicenç Llobet - Compassos Pentagrama

Signes de Repetició

Aquests signes indiquen que s’ha de repetir una part del pentagrama i es representa amb els dos punts verticals i una barra vertical ampla i negra.

Vicenç Llobet - Repetició Estrofa

L’estrofa que es troba entre les dues barres verticals amb els dos punts és la que es repeteix i, un cop repetida, es continua cap endavant amb el pentagrama. Cal esmentar que, en l’exemple, si només hagués la darrera barra vertical, voldria dir que s’ha de repetir des del principi.

El Puntet

És un puntet es posa a la dreta de la nota a la que afecta i significa que li donarà la mitad de la durada de la nota en aquella nota en concret.

En el següent exemple es veu que una blanca té l’equivalència a 2 negres i que, una blanca amb “puntet” té l’equivalència a 3 negres.

Vicenç Llobet - Nota amb Puntet

Quina utilitat té aquesta publicació?

Feu clic a una estrella per valorar-la

Autor: Vicenç Llobet Sánchez