Què és la Música

Segons diuen és més senzill escoltar-la i reproduir-la que explicar-la o definir-la. Tothom entén què és la música, però quantes persones podrien descriure en paraules quines són les seves característiques essencials o tot allò que li dóna sentit?

El terme música té el seu origen en el llatí, de la paraula “musica” que, també deriva del terme grec “mousike” i que fa referència a l’educació de l’esperit al que era col·locat sota l’advocació de les muses de les arts.

Es pot dir que la música és l’art que consisteix en dotar als sons i els silencis en una certa organització. El resultat d’aquest ordre resulta lògic, coherent i agradable a l’oïda.

Existeixen diversos principis que permeten porta a terme aquesta organització dels sons i dels silencis. L’harmonia, la melodia i el ritme, per citar tres elements, són qüestions que es tenen que tenir en compte a l’hora de generar música.

El que fa un músic, ja sigui professional, aficionat o, fins i tot improvisat, és tractar de generar alguna sensació en l’oient. La creació musical estimula la percepció de l’ésser humà i pot des de entretenir a la persona fins a aportar algun tipus d’informació.

Quan un cos vibra, produeix un moviment que modifica la pressió i es transmet per l’aire, podent ser captat per l’oïda. Això és, sense més, un so. Quan no hi ha so, es troba el silenci (que, a diferència del que un pot pensar, mai pot ser absolut degut a l’existència de l’atmosfera).

La música, en definitiva, consisteix en combinar sons i silencis. Els sons, al mateix temps, poden ser infinits, ja que és possible treballar amb innumerables variacions de durada, intensitat, alçada i timbre.

La música és un art que acompanya la vida de l’ésser humà des dels inicis de la història. Segons expliquen certes teories el seu origen va tenir lloc a partir d’intentar imitar els sons que existien a la natura i sons provinents de la part interna de l’ésser humà, com el batec del cor. Els descobriments que s’han fet al voltant d’aquest art demostren que ja existien conceptes d’harmonia en la música de la prehistòria.

Amb el pas del temps es van desenvolupar centenars de teories per explicar el sentit de la música, el que ningú ha pogut explicar amb certesa és què tenen els sons que poden tocar-nos el sistema nerviós i emocionar-nos a punts que ninguna altra cosa pot fer-ho. La música té per tant molt de misteri, de màgia i presenta per a nosaltres un món que no som totalment capaços de comprendre però al que hi arribem una i altra vegada de forma irremissible.

Molt més que un art

La música no és només un art al qui moltes persones recorren per omplir la seva vida de felicitat, també existeixen accions terapèutiques que utilitzen la música com element, la musicoteràpia és una d’elles. Consisteix en una aplicació científica del so, la música i el ball a través d’un tractament que intenta integrar el cognitiu amb l’emocional i el motriu que allibera els mals sentiments i permet trobar-se amb l’energia pròpia de cada ésser, ajudant a millorar la comunicació, l’expressió individual i la integració social. La musicoteràpia s’utilitza en casos de malaltia o disfuncionalitat física o social, per a que un individu es rehabiliti i reeduqui emocional, intel·lectual i motriument.

La música amb els seus sons posseeix tres components que la fan única: el sonor, el temporal i l’intel·lectual. El sonor es troba representat pels sons units d’una forma específica, el temporal té que veure amb el moment puntual en el que tenen que ser representats i executats els sonis i l’intel·lectual té a veure amb la influència que pot causar un determinat moviment sonor en un individus, influenciant en el seu estat d’ànim i modificant a través d’ell altres aspectes de la seva vida

Possiblement en la comprensió d’aquests tres components a fons estigui la resposta que busquem, el per què tenim aquesta increïble necessitat de fer o escoltar música.

Quina utilitat té aquesta publicació?

Feu clic a una estrella per valorar-la

Autor: Vicenç Llobet Sánchez