Història de l’Electricitat

Quan algú es pregunta que qui va ser el qui va inventar l’electricitat va una mica equivocat ja que l’electricitat es produeix en la natura i, per tant, no va ser inventada.

L’electricitat, com molts altres fenòmens, es va anar descobrint, ampliant i millorant el coneixement sobre ella per poder donar un ús pràctic per a l’ésser humà.

Molts donen per fet que el descubridor va ser Benjamin Franklin pels seus experiments amb un estel i posterior invent del parallamps, però això només va ajudar a establir la connexió entre el llamp i l’electricitat. La humanitat tenia que conèixer la primer càrrega elèctrica per descobrir veritablement l’electricitat.

La primera menció dels fenòmens elèctrics es troben en els textos egipcis que daten sobre l’any 2.750 abans de Crist.

Aquests textos parlen de peixos elèctrics que es coneixen com a “atronadors del Nil” i defensors d’altres peixos. Així que el primer descobriment de l’electricitat en la història registrada de l’home va ser en forma de bio-electricitat.

La menció a aquests peixos elèctrics s’ha trobat també en grec, romà i cròniques àrabs. De fet, en alguns casos, inclús hi ha una menció a les descàrregues elèctriques d’aquests peixos per autilitzar-la com a una cura pels mals de cap i la gota.

En l’any 600 abans de Crist, els antics grecs van descobrir que fregant la llana, la pell i altres objectes lleugers com plomes amb l’àmbar (resina d’arbre fosilitzada) causava una atracció entre els dos objectes, i per tant, el que els grecs van descobrir en realitat era l’electricitat estàtica. En aquella època, un folòsof grec anomenat Tales de Mileto va se el que va fer aquest primer experiment i va investigar l’efecte de l’electricitat estàtica de l’àmbar i erròniament el va classificar com un efecte magnètic resultant de la fricció. El grec Tales no savia que el descobriment era realment electricitat. Van haver de passar molts anys perquè es conegués l’electricitat.

Els investigadors i arqueòlegs en la dècada de 1930 van descobrir testos amb làmines de coure en el seu interior. Van considerar que podien haver estat les bateries antigues destinades a produir llum en antics llocs romans.

Dispositius similars van ser trobats en excavacions arqueològiques a prop de Bagdag. El que significa que els antics perses també podrien haver utilitzat una forma semblant a les bateries elèctriques.

En el segle XVII, es van fer molts descobriments relacionats amb l’electricitat, alguns con la invenció d’un generador electroestàtic, la diferenciació entre els corrents positius i negatius, i la classificació dels materials com conductors o aïllants.

En l’any 1600, el metge anglès William Gilbert va utilitzar la paraula llatina “electricus” per descobrir la força que exerceixen determinades substàncies quan es freguen unes contra les altres. Va estudiar tant els fenòmens de l’electricitat i el magnetisme que va ser ell qui va distingir entre l’efecte elèctric de l’àmbar i l’efecte magnètic de l’imán. Li va posar el nom d’”Electricus” perquè es derivava de l’antigua paraula grega per a denominar l’àmbar, que era “Elektron”.

Pocs anys després, un altre científic anglès, Thomas Browne, va escriure diversos llibres i ell va utilitzar la paraula “electricitat” per descriure les seves investigacions sobre la base de l’obra de Gilbert.

En 1972, Benjamín Franklin va portar a terme el seu experiment amb un estel, una clau i una tempesta. Això simplement va demostrar que el llamp i les petites gúspires elèctriques eren la mateixa cosa.

En l’any 1791, Luigi Galvani va demostrar que els nervis condueixen senyals als muscles en forma de corrents elèctrics, el que donaria lloc a la ciència de la bio-electricitat.

El físic italà Alessandro Volta va descobrir que determinades reaccions químiques podrien produir electricitat i, en l’any 1800 va construir la primer pila voltaica (una bateria elèctrica) que produïa un corrent elèctric constant i, pel que va ser la primera persona en crear un flux constant de càrrega elèctrica o electrons en moviment.

Alessandro Volta també va crear la primera transmissió d’electricitat unint connectors carregats positivament i negativament, conduïnt una càrrega elèctrica, o el voltatge, a través d’ells.

Va ser en 1831 quan es va tornar viable l’ús de l’electricitat per l’home quan Michael Faraday va crear la primera dínamo elèctrica o generador elèctric, fet que va resoldre el problema de la generació de corrent elèctric de forma contínua i pràctica.

L’invent de la dinamo per Faraday va obrir la porta a nord-americà Thomas Edison que va inventar la bombeta incandescent de filament al 1878. Anteriorment, les bombetes havien estat inventades per altres, però la bombeta incandescent de filament va ser la primera bombeta que podia il·luminar durant hores.

Edison va utilitzar el seu sistema de corrent contínua (DC) per a proporcionar energia per a il·luminar els primers fanals elèctrics de Nova York al setembre de 1882.

Més tard, en la dècada de 1800 i principis de 1900 Nikola Tesla es va convertir en col·laborador imporant per al naixement de l’electricitat comercial per ser considerat el pare de la corrent alterna. Va treballar amb Edison i més tard va tenir molts desenvolupaments revolucionaris amb l’electromagnetisme. A més tenia les patents que competien amb Marconi per la invenció de la ràdio. És molt conegut pels seus treballs en la corrent alterna (AC), motors de corrent alterna i el sistema de distribució polifàsica.

L’inventor i empresari George Westinghouse va compar i desenvolupar el motor patentat de Tesla per a la generació de corrent alterna, pensant que el futur de l’electricitat passaría per aquest tipus de corrent i així va ser. Avui en dia tota l’electricitat generada per a les nostres llars és corrent alterna.

Quina utilitat té aquesta publicació?

Feu clic a una estrella per valorar-la

Autor: Vicenç Llobet Sánchez