Virus M13. Manipular-lo per obtenir aigua molt pura

Vicenç Llobet - Manipulació Virus M13-1

Ja fa molt de temps que es treballa amb la manipulació del virus M13; de fet un grup d’investigadors del MIT (Institut Tecnològic de Massachusetts) van publicar al 2011 un article, a la revista Nature, on exposaven la possibilitat d’utilitzar aquesta tècnica per fer que el virus pogués produir una determinada proteïna. Aquesta proteïna podia ser la clau per incrementar l’eficiència i, al mateix temps, reduir els costos dels panells solars basats en nanotubs de carboni.

Aquest tipus de tècniques no són pas noves ja que es porta dècades en la manipulació de bacteris i virus per poder fabricar nous materials, antibiòtics, combustibles, olis i molts d’altres.

De les cel·les solars a l’aigua molt pura

Ara, un grup d’investigadors de la Universitat de Califòrnia ha desenvolupat una nova tècnica que permet obtenir nanoestructures d’or a partir del virus M13. Aquestes nanoestructures d’or poden ser utilitzades com estructures fotocatalitzadores en el procés de depuració de l’aigua. Cal saber que la fotocatàlisis es tracta d’una reacció química en la que es requereix la combinació de la llum i d’un catalitzador –perquè hi hagi una reacció o bé per accelerar una reacció existent—.

El fet de que la manipulació del virus M13 pugui anar des de la producció de cel·les fotovoltaiques amb nanotubs de carboni fins a la depuració d’aigua, rau en el senzill que resulta la seva edició genètica.

Vicenç Llobet - Manipulació Virus M13-2

El procés de la depuració d’aigua es basa en el fet de que quan s’exposa l’aigua i cloroform, junt amb el virus M13, prèviament modificat –que acaba agafant forma esfèrica— i s’introdueix en una solució amb ions d’or, comença un procés de producció d’estructures esfèriques de la mida de poques desenes de nanòmetres.

És just en aquest procés que es produeix la depuració ja que, aquestes estructures esfèriques són les que actuen com a fotocatalitzadores en el procés de depuració de l’aigua. El millor de tot plegat és que al final s’acaba obtenint una aigua amb un grau de puresa extremadament elevat.

D’altra banda cal esmentar que la eliminació d’impureses de l’aigua resulta ser un procés essencial en la fabricació de components electrònics i, especialment, en la fabricació de semiconductors; pel que cal preveure que aquesta tècnica també pugui tenir un impacte molt important en la indústria electrònica. També s’ha de recalcar que aquest procés permet una acceleració en els processos de fabricació pel que, en conseqüència, hauria d’implicar en una reducció dels costos de fabricació, en aquest cas, de components electrònics.

Per acabar cal destacar que, a resultes de l’elevat grau de puresa de l’aigua que ha estat tractada amb aquesta metodologia, NO ÉS APTA PER AL CONSUM HUMÀ, ja que podria alterar l’equilibri de les sals minerals del nostre organisme.

Imatges: De domini públic
Fonts dinformació: Nanoscale i Xataca