Història de la Informàtica

Vicenç Llobet - Història de la Informàtica

Les computadores o ordinadors que es coneixen avui en dia no són un invent d’algú en especial, sinó que són el resultat de idees, experiments i realitzacions de moltes persones relacionades amb la electrònica, la mecànica, la lògica, l’àlgebra i la programació, tots ells amb l’objectiu principal de facilitar certes tasques.

Parlar de computació informàtica es parlar d’un tema apassionant en tots els sentits ja que ens fa pensar en el futur que ens espera, ens fa discutir sobre tecnologies apropiades i els seus costos, les polítiques per desenvolupar una indústria, institució i un país.

Però fonamentalment parlar de computació o informàtica és parlar de la necessitat de recursos humans capacitats, dels canvis en la forma de treballar i els nous treballs, de les noves possibilitats de desenvolupament individual i fins l’aprenentatge amb la inserció de la computadora; parlar de computació és parlar d’educació, és parlar d’una ciència que dia a dia millora i s’apropa cada cop més amb la vida quotidiana de l’ésser humà.

Tot seguit farem un repàs a les principals fites en la trajectòria de la informàtica, des dels seus principis, passant per totes les seves generacions, observant com de mica en mica s’han anat incorporant canvis que han arribat a convertir-se en la ciència que coneixem avui en dia.

Abans de la informàtica (1642-1930)

Els processos que van donar pas a la informàtica ja es van donar des de temps molt antics, els primers vestigis de càlcul, que es remunten a 3000 anys abans de Jesucrist, els babilonis que van habitar en l’antiga Mesopotàmia, utilitzaven unes petites boles fetes de llavors o petites pedres, a manera de “comptes” agrupades en carrils de canya. Posteriorment, en l’any 1800 abans de Jesucrist, un matemàtic babilònic va inventar els algoritmes que van permetre resoldre problemes de càlcul numèric, l’algoritme és un conjunt ordenat d’operacions pròpies d’un càlcul.

1642: El francès Balsie Pascal, físic i matemàtic, va inventar el primer calculador mecànic a l’edat de 18 anys. L’enginy es va nomenar la pascalina. Aquest es va desenvolupar amb la intenció de reduir el treball de càlcul del seu pare, qui treballava com a funcionari d’impostos. Aquesta màquina era un dispositiu de 8 rodes dentades en el que cadascuna feia avançar un pas a la següent quan completava una volta. Cada una estava marcada amb números del 0 al 9 i havia dos per als decimals; amb el que es podia moure amb números entre 000000,01 i 999999,99. Giraven mitjançant una maneta, amb el que sumar o restar consistia en donar el nombre de voltes corresponent cap endavant o enrere. Trenta anys després, el filòsof i matemàtic alemany Leibnitz va inventar una màquina de calcular que podia multiplicar, dividir i obtenir arrels quadrades en sistema binari.

Vicenç Llobet - Pascalina

 

1801: Joseph Marie Jacquard va ser un teixidor i comerciant d’origen francès que va participar en el desenvolupament, tot donant el seu nom, al primer teler programable amb targetes perforades; el teler Jacquard. Fill d’un obrer tèxtil, va treballar de nen en telers de seda i, posteriorment, va automatitzar aquesta casca amb l’ús de les targetes perforades. Conforme va anar creixent va anar ideant diferents modes de resoldre un dels principals problemes que tenien els telers d’aquella època: empalmar els fils trencats. El seu teler va ser presentat a Lió l’any 1805. Encara que el seu invent va revolucionar la indústria tèxtil, inicialment va patir el rebuig dels teixidors, inclús van cremar públicament un dels seus telers. Posteriorment el teler de Jaquard va ser declarat patrimoni nacional i Jaquard, en honor a la medalla del telar de jacquard, va rebre la medalla de la Legió d’Honor i un pagament de 50 francs per cada teler que es comercialitzava.

El mètode del seu teler es va convertir en el paradigma de la primera màquina computacional, desenvolupada per Charles Babbage.

Vicenç Llobet - Jacquard

1825: Charles Babbage (1793-1871) va ser un matemàtic britànic i científic de la computació. Va dissenyar, i parcialment va implementar, una màquina de diferències mecàniques per calcular taules de números. També va dissenyar, però mai va construir, la màquina analítica per executar programes de tabulació o computació; per aquests invents se’l considera com una de les primeres persones en concebre la idea del que avui anomenaríem computadora o ordinador; pel que se’l considera com a “El Pare de la Computació”.

Vicenç Llobet - Charles Babbage

1843: Lady Ada Augusta Lovelace, va ser una matemàtica i escriptora britànica. Va suggerir la idea de que les targetes perforades s’adaptessin de manera que aquestes causessin que el motor de Babbage repetís determinades operacions. Degut a aquest suggeriment alguns consideren Lady Lovelace la primera programadora.

Vicenç Llobet - Lady Ada Augusta Lovelace

1879: Als 19 anys d’edat, Herman Hollerith va ser contractat com assistent en les oficines del cens dels Estats Units i va desenvolupar un sistema de còmput, mitjançant targetes perforades, en les que els forats representaven el sexe, l’edat i la raça entre d’altres. Gràcies a la màquina tabuladora de Hollerith el cens de 1890 es va realitzar en dos anys i mig, cinc menys que el cens de 1880.

Hollerith va deixar les oficines del cens en 1896 per fundar la seva pròpia companyia: la Tabulating Machine Company. En 1900 havia desenvolupat una màquina que podia classificar 300 targetes per minut (enlloc de les 80 targetes per minut en el cens), una perforadora de targetes i una màquina de computació semiautomàtica. En 1924 Hollerith va fusionar la seva companyia amb altres dues per formar la International Business Machines, avui mundialment coneguda com a IBM.

Vicenç Llobet - IBM

Començament dels anys 30: John Vincent Atanasoff, un nord-americà doctorat en física teòrica, fill d’un enginyer elèctric emigrat de Bulgària i d’una mestra d’escola, es a trobar amb que els problemes que tenia que resoldre requerien una excessiva quantitat de càlcul. Aficionat a la electrònica i coneixedor de la màquina de Pascal i les teories de Babbage, va començar a considerar la possibilitat de construir un calculador digital. Va decidir que la màquina hauria d’operar en sistema binari i fer els càlculs de manera diferent a com els realitzaven les calculadores mecàniques.

Amb 650 dòlars donats pel Consell d’Investigació de l’Estat d’Iowa, va contractar la cooperació de Clifford Berry, estudiant d’enginyeria, i els materials per fer un model experimental. Posteriorment va rebre altres donacions amb les que va sumar 6.460 dòlars. Aquest primer aparell va ser conegut com ABC Atanasoff-Berry Computer.

Pràcticament al mateix temps que Atanasoff, l’enginyer John Mauchly, s’havia trobat amb els mateixos problemes en quan a velocitat de càlcul, i estava convençut de que hi hauria una manera d’accelerar dl procés per mitjans electrònics.

Al no disposar de medis econòmics, va construir un petit calculador digital i es va presentar al congrés de l’Associació Americana per a l’Avanç de la Ciència per presentar un informe sobre ell mateix. Allà, al desembre de 1940, es va trobar amb Atanasoff i l’intercanvi d’idees que van tenir, va originar una disputa sobre la paternitat del computador digital.

Primera generació (1936-1958)

1936-1939: L’enginyer alemany Konrad Zuse va construir la primera computadora electromecànica binària programable, en la que feia ús de relés elèctrics per automatitzar els processos. Malgrat tot, només en va fabricar un prototip per a fer proves al que va anomenar Z1. Mai va arribar a funcionar correctament degut a una falta de perfeccionament en els seus elements mecànics.

Vicenç Llobet - Z1

1939-1944: Howard Aiken, de la Universitat de Harvard, en col·laboració amb IBM, va desenvolupar el Mark 1, conegut com Calculadora Automàtica de Seqüència Controlada. Va ser un computador electromecànic de 16 metres de llarg i uns 2 metres d’alçada. Tenia 700.000 elements mòbils i varis centenars de kilòmetres de cables.

Podia realitzar les quatre operacions bàsiques i treballar amb informació emmagatzemada en forma de taules. Operava amb números de fins a 23 dígits i podia multiplicar tres números de 8 dígits en 1 segon.

El Mark 1, i les versions que posteriorment es van realitzar d’ell mateix, tenien el mèrit de semblar-se al tipus de màquina ideada per Babbage, encara que treballaven en codi decimal i no en binari. L’avanç que van donar aquestes màquines electromecàniques a la informàtica va ser ràpidament enfosquit per la ENIAC amb els seus circuits electrònics.

Vicenç Llobet - Mark 1

1940-1946: Konrad Zuse va terminar el seu model Z2, constituint així la primera computadora electromecànica completament funcional del món. L’any següent, en 1941, va fabricar el seu model Z3 que incloïa un programa de control que feia ús dels dígits binaris.

Vicenç Llobet - Z2

Vicenç Llobet - Z2

Malgrat això, aquesta computadora va ser destruïda al 1944 a causa de la segona guerra mundial. Entre 1945 i 1946, va crear el “Plankalkül” (Pla de Càlculs), sent aquest el primer llenguatge de programació de la història i predecessor dels llenguatges moderns de programació algorítmica.

1946: Una altra de les més famoses computadores de l’èpica va ser la ENIAC que comptava amb 17.468 tubs de vidre al buit, similar als radio-tubs, i que va ser utilitzada per l’exèrcit exclusivament per a càlculs balístics o la trajectòria dels míssils. Va ser construïda al 1946 en la Universitat de Pennsilvania per John Mauchly i J. Presper Eckert. Tenia unes mides de 2,40 metres d’ample per 30 metres de llarg i pesava 80 tones.

La ENIAC podia resoldre 5.000 sumes i 360 multiplicacions per segon, però la seva programació era terriblement tediosa i se li tenia que canviar els tubs contínuament. El que caracteritzava la ENIAC com a un computador modern no era simplement la seva velocitat de càlcul, sinó que permetia realitzar tasques que abans eren impossibles.

Vicenç Llobet - Eniac

1948: IBM treu la primera calculadora electrònica denominant-la simplement IBM 604. La IBM 604 era un panell de control programable, introduït al 1948, i va ser una màquina en la que les expectatives considerables per al futur d’IBM estaven immobilitzades i en el que la quantitat corresponent de la planificació de talent es van invertir.

Vicenç Llobet - IBM 604

1949: La computadora EDVAC, construïda a la Universitat de Manchester al 1949, va ser el primer equip amb capacitat d’emmagatzematge de memòria i va fer rebutjar als altres equips que tenien que ser intercanviats o reconfigurats cada cop que s’utilitzaven.

Aquesta computadora també va ser construïda per John Maucly i J. Prespert Eckert, que van començar a treballar en ella 2 anys abans que la ENIAC comencés a operar. La idea era tenir el programa emmagatzemat a la computadora i això va fer possible gràcies a que la EDVAC tenia una major capacitat d’emmagatzematge de memòria.

La memòria consistia en línies de mercuri dins d’un tub de vidre al buit, de tal manera que un impuls electrònic podia anar i tornar en 2 posicions per emmagatzemar zeros i uns. Això era indispensable ja que enlloc d’utilitzar decimals la EDVAC utilitzava números binaris.

En realitat la EDVAC va ser la primera veritable computadora electrònica digital de la història, tal com se li concep en aquests temps. A partir d’ella es van començar a fabricar arquitectures més completes.

Vicenç Llobet - Edvac

1951: Eckert-Mauchly Computar Corporation va ser fundada per J. Presper Eckert i John Mauchly. Va ser constituïda el 22 de desembre de 1947. Amb ella lliuren a l’Oficina del Cens el seu primer computador: l’UNIVAC I. Posteriorment apareixeria l’UNIVAC-II amb una memòria de nuclis magnètics, el que la faria superior al seu antecessor, però, per diversos problemes, aquesta màquina no va veure la llum fins el 1957, data en la que havia perdut el seu lideratge en el mercat en front al 705 d’IBM. La EMCC també va rebre contractes per fabricar una UNIVAC per a l’Armada, la Marina i les Forces Aèries.

Vicenç Llobet - Univac-1

Vicenç Llobet - Univac-2

1952: Claude Elwood Shannon va ser un enginyer electrònic i matemàtic nord americà, recordat com el pare de la teoria de la informació, va desenvolupar el primer ratolí elèctric amb capacitat de sortir d’un laberint i considerat la primera xarxa neuronal. Va publicar al 1950 un treball on descrivia la programació d’una computadora per jugar a escacs, convertint-se en la base de posteriors desenvolupaments.

Vicenç Llobet - Claude Elwood Shannon

1952: IBM introdueix el model 701, la seva primera computadora científica comercial d’IBM. Durant els quatre anys de producció es van vendre 20 unitats. El sistema utilitzava tubs Williams per a la memòria, utilitzant 72 tubs amb una capacitat de 1024 bits; en total donava cabuda a 2048 paraules de 36 bits cadascuna. Cada un dels 72 tubs eren de 76 mm. de diàmetre.

La memòria es podia ampliar a un màxim de 4096 paraules de 36 bits per l’addició d’un segon sistema de 72 tubs o bé substituint la memòria sencera per una memòria de nuclis magnètics. El temps d’accés de la memòria de tubs i de la de nucli de ferrita era de 12 microsegons. La memòria de tubs necessitava “ser refrescada” periòdicament. Una operació sencera de suma, utilitzava 5 cicles de la màquina de 12 microsegons (60 microsegons en total), multiplicava i dividia en 38 cicles de la màquina de 12 microsegons (456 microsegons en total).

Vicenç Llobet - IBM 701

1953: IBM va fabricar la seva primera computadora de gran escala, la IBM 650. L’IBM 650 va ser un dels primers ordinadors d’IBM, i el primer que va ser fabricat a gran escala. Es va anunciar al 1953 i es van fabricar 2000 unitats des del 1954 (la primera venda) fins al 1962. En 1969 IBM va deixar de donar servei tècnic per al 650 i els seus components. La 650 era una màquina que codificava tant dades com adreces de memòria en sistema decimal, emmagatzemant cada xifra en codi binari. Aquest codi emmagatzema, mitjançant diversos bits, dos variables: una amb 2 possibles estats i una altra amb 5 possibles estats.

Vicenç Llobet - IBM 650

1953: Remington-Rand fabrica la primera impressora d’alta velocitat per fer-la servir en la Univac.

Vicenç Llobet - Remington-Rand

1956: La Conferència de Dartmouth (en anglès The Darthmouth Summer Research Project on Artificial Intelligence) és el nom de la trobada que es va celebrar a l’estiu de 1956 a la Universitat Dartmouth College, ubicada a Hanover, Nou Hampshire (Estats Units), considerat com l’esdeveniment base de la Intel·ligència Artificial com esfera o camp d’activitat.

Segona generació (1958-1964)

1958: Comença la segona generació de computadores, caracteritzades per utilitzar circuïts transistoritzats en lloc de fer servir vàlvules de buit. Un transistor i una vàlvula compleixen funcions equivalents, amb el que cada vàlvula pot ser substituïda per un transistor. Un transistor pot tenir la mida d’una llentia mentre que un tub de buit té una mida major que la d’un cartutx d’escopeta de caça.

Mentre que les tensions d’alimentació dels tubs es trobaven sobre els 300 volts, la dels transistors utilitzaven uns 10 volts, amb el que els demés circuits també podien ser d’una mida inferior, al tenir que dissipar i suportar tensions molt menors. El transistor és un element constituït fonamentalment per silici o germani. La seva vida mitjana és pràcticament il·limitada i en qualsevol cas molt superior a la del tub de buit.

Vicenç Llobet - Tub de Buit

Vicenç Llobet - Transistors

1958: El llenguatge LISP es desenvolupat per a l’IBM 704 en el MIT, sota el comandament de John McCarthy. Jack Kilby, de Texas Instruments, fabrica el primer circuït integrat.

Vicenç Llobet - Lisp

1959: IBM treu al mercat el Mainframe IBM 1401 basat en transistors i que utilitzava targetes perforades. Va demostrar ser una computadora de propòsit general i es van vendre 12.000 unitats, convertint-la en la màquina més exitosa en la història de la computació. Tenia una memòria de nucli magnètic de 4.000 caràcters (més endavant es va estendre a 16.000 caràcters). Molts aspectes dels seus dissenys estaven basats en el desig de substituir l’ús de les targetes perforades, que eren molt utilitzades des dels anys 1920 fins a principi dels anys 70.

Vicenç Llobet - IBM 1401

1960: IBM treu al mercat el Mainframe IBM 1620 basat en transistors. Aquest cop es substitueix l’ús de targetes perforades per una cinta de paper perforat, però novament es va actualitzar per utilitzar targetes perforades. Es va provar que pogués ser una computadora científica popular i es van vendre aproximadament unes 2.000 unitats. Utilitzava una memòria de nucli magnètic de més de 60.000 dígits decimals.

Vicenç Llobet - IBM 1620

1961: Es desenvolupa el primer joc d’ordinador, anomenat Spacewar, desenvolupat en 1961 per Steve Russell conjuntament amb altres estudiants de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts.

Vicenç Llobet - SpaceWar

1963: El Comitè Nord Americà d’Estàndards (ASA), posteriorment “Institut Nord Americà d’Estàndards Nacionals (ANSI), crea el codi ASCII.

Aquest codi neix a partir de reordenar i expandir el conjunt de símbols i caràcters ja utilitzats en aquell moment en telegrafia per la companyia Bell. En un primer moment només incloïa lletres majúscules i números, però en 1967 se li van afegir lletres minúscules i alguns caràcters de control, formant així el que es coneix com a US-ASCII, és a dir els caràcters del 0 al 127. Així amb aquest conjunt de només 128 caràcters va ser publicat al 1967 com estàndard, contenint tots els necessaris per poder escriure en l’idioma anglès.

Vicenç Llobet - ASCII

Tercera generació (1964-1971)

1964: L’aparició de l’IBM 360 marca el començament de la tercera generació. Les plaques de circuït imprès amb múltiples components passen a ser substituïdes pels circuïts integrats. Aquests elements són unes petites plaques de silici anomenades xips, sobre els que es depositen, per mitjans especials, unes impureses que fan les funcions de diversos components electrònics.

Vicenç Llobet - IBM 360

Això representava un gran avanç en quan a velocitat i, en especial, en la reducció de la mida. En un xip de silici, no més gran d’un centímetre quadrat, hi caben 64.000 bits d’informació. En nuclis de ferrita aquesta capacitat de memòria podia arribar a necessitar l’equivalent a un litre de volum.

Paul Baran va dissenyar una xarxa de comunicacions que utilitzava computadors i no tenia nucli ni govern central. A més assumia que totes les unions que connectaven les xarxes eren altament desconfiables.

El sistema de Baran treballava amb un esquema que partia els missatges en petits trossets i els ficava en sobres electrònic, anomenats “paquets”, cada un amb l’adreça del remitent i del destinatari. Els paquets s’enviaven en el si d’una xarxa de computadores interconnectades, on rebotaven d’un a l’altra fins arribar al seu punt de destí, lloc on s’ajuntaven novament per recompondre el missatge total. Si algun dels paquets es perdia o s’alterava (i es suposava que alguns s’haurien de dislocar), no era problema, es tornarien a enviar.

1964: Control Data Corporation introdueix la CDC 6000, que utilitzava paraules de 60 bits i processament de dades en paral·lel. Posteriorment va venir la CDC 6600, una de les computadores més poderoses vigent durant força anys. Va ser dissenyada per Seymour Cray.

Vicenç Llobet - CDC6000

1964: Tom Kurts i John Kemeny de Dartmouth, creen el BASIC (Beginners All-purpose Symbolic Instruction Language)

Vicenç Llobet - BASIC

1966: L’organització científica ARPA va decidir connectar les seves pròpies computadores a la xarxa proposada per Baran, prenent la idea de la xarxa descentralitzada. A finals de 1969 ja estaven connectats a la xarxa ARPA els primers quatre computadors i, tres anys més tard, ja eren 40. En aquells temps era, malgrat tot, la pròpia xarxa d’ARPA. En els anys següents la xarxa es va anomenar ARPANET (xarxa ARPA) i el seu ús era totalment militar.

Un grup d’investigadors dels laboratoris Bell (avui AT&T) va desenvolupar un sistema operatiu experimental anomenat Multics (Informació multiplexada i Sistema de Computació) per utilitzar-lo en un computador General Electric. Les laboratoris Bell van abandonar el projecte però, l’any 1969, Ken Thompson, un dels investigadors del Multics, va dissenyar un joc en aquesta computadora i que simulava el sistema solar i una nau espacial. Amb l’ajuda de Dennis Ritchie, Thompson va tornar a escriure’l, aquest cop per una computadora DEC (Digital Equipment Corporation), aprofitant que, junt amb Ritchie havia creat també un sistema operatiu multitasca, amb sistema d’arxius, intèrpret d’ordres i algunes utilitats per a la computadora de DEC. Es va anomenar UNICS (Informació Uniplexada i Sistema de Computació) i que podia suportar fins a 2 usuaris simultàniament. En 1970 es va anomenar Unix. La seva llicència era una mica costosa, el que feia que estigués fora de l’adquisició de moltes persones. Tot això motivaria la creació del projecte GNU per al desenvolupament de software lliure.

1968: Robert Noyce i Gordon Moore van fundar la corporació Intel (Intel Corporation).

1969: El desenvolupament d’ARPANET: La organització ARPA, junt amb la companyia Rand Corporation, van desenvolupar una xarxa sense nodes centrals basada en la computació de paquets tal com havia proposat Paul Baran. La informació es dividia en paquets i cada paquet contenia l’adreça d’origen, la de destí, el nombre de seqüència i una determinada informació.

Els paquets, a l’arribar al seu destí, s’ordenaven segons el número de seqüència i s’ajuntaven per donar lloc a la informació. Al viatjar paquets per la xarxa, era més difícil perdre dades ja que, si un paquet en concret no arribava al seu destí o arribava defectuós, el computador que tenia que rebre la informació només tenia que sol·licitar al computador emissor el paquet que faltava. El protocol de comunicacions es va dir NCP. Aquesta xarxa també va incloure un gran nivell de redundància (repetició) per fer-la més confiable.

1970: IBM allibera el seu primer sistema System 370, computadora de quarta generació. En 1971 es presentaven els models 370/135, fins al model 370/195. Aquell mateix any IBM desenvolupa els floppy disks (discos flexibles) utilitzats per carregar el micro codi de la IBM 370.

Vicenç Llobet - IBM System 370

1970: IBM instal·la una unitat de disquet al seu computador model 3740. Amb aquest fet es va incrementar la seva capacitat d’accés i la velocitat de la informació.

Vicenç Llobet - IBM 3740

Quarta generació (1971-1983)

En aquesta quarta generació hi ha un fer prou important per encetar etapa: l’aparició del primer microprocessador. En 1971, Intel Corporation, que era una petita companyia fabricant de semiconductors ubicada a Silicon Valley, presentava el primer microprocessador o xip de 4 bits, que en un espai aproximat de 4 x 5 mm. contenia 2.250 transistors. Aquest primer microprocessador va ser batejat com el 4004.

Vicenç Llobet - Intel 4004

1971: Es va crear el primer programa per enviar correu electrònic. Va ser Ray Tomlinson, del BBN, i combinava un programa intern de correu electrònic i un programa de transferència d’arxius. També, en aquest any, un grup d’investigadors del MIT van presentar la proposta del primer “Protocol per a la transmissió d’arxius a Internet”. Era un protocol molt senzill basat en el sistema de correu electrònic però que va establir les bases per al futur protocol de transmissió d’arxius FTP.

Les institucions acadèmiques es van interessar sobre aquestes possibilitats de connexió. L’NSF va donar accés als seus sis centres de supercomputació a altres universitats a través de l’ARPANET. A partir d’aquí es van anar connectant altres xarxes, evitant l’existència de centres, per preservar la flexibilitat i l’escalabilitat.

1972: El primer microprocessador de 8 bits va ser l’Intel 8008. Aquest microprocessador contenia 3.300 transistors. Va ser el primer microprocessador realment dissenyat per al seu ús general.

Vicenç Llobet - Intel 8008

1972: Apareixen els disquets flexibles de 5.25 polsades.

Vicenç Llobet - Disquet 525

1974: Vinton Cerf, conegut com el pare d’Internet, juntament amb Bob Kahn, publiquen “Protocol per a Intercomunicació de Xarxes per Paquets”, on especifiquen en detall el disseny d’un nou protocol, el Protocol de Control de Transmissió (TCP, Transmission Control Protocol), que es va convertir en l’estàndard acceptat. La implementació del TCP va permetre a les diverses xarxes connectar-se a una veritable xarxa de xarxes arreu del món.

Es va crear el sistema Ethernet per enllaçar a través d’un cable únic les computadores d’una xarxa local (LAN).

1975: Al gener la revista Popular Electronics fa el llançament de l’Altair 8800, el primer computador personal reconeixible com a tal. Tenia una CPU Intel de 8 bits i 256 bytes de memòria RAM. El codi de la màquina s’introduïa per mitjà d’interruptors muntats al frontal de l’equip i uns díodes lluminosos servien per llegir la sortida de dades en forma binària. Costava 400 dòlars i el monitor i teclat es tenien que comprar per separat.

Al mateix any es funda Microsoft per fer un interpretador de BASIC per a aquesta màquina.

Vicenç Llobet - Altair 8800

1975: El 4 d’abril de 1975 es fundada Microsoft Corporation per Bill Gates i Paul Allen. Dedicada al sector del software i del hardware, ubica la seva seu a Redmon, Washington, Estats Units. Microsoft desenvolupa, fabrica, llicencia i produeix software i equips electrònics. Els seus productes més utilitzats són el sistema operatiu Microsoft Windows i la suite Microsoft Office, que tenen una important posició entre les computadores personals.

Vicenç Llobet - Microsoft

1976: Steve Wozniak i Steve Jobs inventen la primera microcomputadora d’ús massiu i més tard formen la companyia coneguda com Apple i que va ser la segona companyia més gran del món, antecedida només per IBM. Encara és una de les cinc companyies més grans del món.

Vicenç Llobet - Steve Jobs

1977: Es fa popular l’ordinador Apple II, desenvolupat per Steve Jobs i Steve Wozniak en un garatge i, l’any següent, ofereixen la primera versió del processador de textos WordStar. Apareixen les primeres microcomputadores, entre les quals les més famoses van ser les fabricades per Apple Computer, Radio Shack i Commodore Business Machines. IBM s’integra al marcat de les microcomputadores amb el seu Personal Computer que inclou el sistema operatiu estandarditzat MS-DOS (MicroSoft Disk Operating System).

Vicenç Llobet - Apple II

1979: Dan Bricklin crea el primer full de càlcul, més tard anomenat VisiCalc i que va donar origen a Multiplan de Microsoft, Lotus 1-2-3 (en 1982), Quattro Pro i Excel. ARPA crea la primera comissió de control de la configuració d’Internet i en 1981 s’acaba de definir el protocol TCP/IP (Transfer Control Protocol / Internet Protocol) i ARPANET l’adopta com estàndard en 1982 substituint a NCP. Són les primeres referències a Internet, com “una sèrie de xarxes connectades entre si, específicament aquelles que utilitzen el protocol TCP/IP”. Internet és l’abreujament d’Interconnected Networks; és a dir, Xarxes Interconnectades, o xarxa de xarxes.

1980: En l’octubre de 1980 IBM va començar a buscar un sistema operatiu per a la seva nova computadora personal que volia llançar al mercat. D’aquest fet es va assabentar Bill Gates i el seu amic Paul Allen, autors del llenguatge de programació Microsoft BASIC, basat en el ja existent llenguatge BASIC. Ells van comprar els drets de QDOS (Quick and Dirty Operating System), un sistema operatiu desenvolupat per Tim Paterson i basat en CP/M, un sistema escrit per Gary Kildall, i el van negociar amb IBM como a Microsoft DOS.

Vicenç Llobet - DOS

1981: El 12 d’agost, IBM presenta el primer computador persona, l’IBM PC reconegut popularment com a tal, amb sistema operatiu PC DOS i processador Intel 8088. IBM i Microsoft són coautors del sistema operatiu PC-DOS/MS-DOS ja que IBM va ajudar a Microsoft a polir els molts errors que MS-DOS tenia originalment.

 

Vicenç Llobet - IBM PC

 

El mateix any Sony crea els disquets de 3.5 polsades.

Vicenç Llobet - Disquet Sony

1982: Es crea l’empresa Compaq Computer Corporation. És una companyia de computadores personals fundada per Rod Canion, Jim Harris i Bill Murto.

Vicenç Llobet - Compaq

1983: IBM presenta un PC amb un processador 8088 de 4,77 Mhz. de velocitat i amb un disc dur de 10 Mb. Microsoft ofereix la versió 1.0 del processador de textos Word per a l’Apple II, IBM PC 5150 DOS. Arpanet es separa de la xarxa militar que la va originar, de forma que ja sense fins militars es pot considerar aquesta data com el naixement d’Internet. És el moment en que el primer node militar es deslliga, deixant obert el camí per a totes les empreses, universitats i demés institucions que ja poblaven la xarxa en aquella època.

Richard Stallman, qui per aquell llavors treballava a l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), va decidir dedicar-se al projecte de software lliure i que va denominar GNU.

Cinquena generació (1984-1999)

1984: IBM presenta un PC amb processador Intel 286, bus d’expansió de 16 bits i 6 Mhz. de velocitat. Tenia 512 Kb. de memòria RAM, un disc dur de 20 Mb. i un monitor monocromàtic. El preu que tenia en el seu moment era de 5.795 dòlars.

Vicenç Llobet - IBM 286

Apple Computer presenta el seu Macintosh 128K amb sistema operatiu Mac OS. Aquest equip introduïa una interfície gràfica ideada per Xerox.

Vicenç Llobet - Apple Macintosh

Les companyies Philips i Sony creen els CD-Rom per als ordinadors.

1985: Microsoft presenta el sistema operatiu Windows 1.0, demostrant que les computadores compatibles IBM podien gestionar també l’entorn gràfic, usual en les computadores Mac d’Apple.

Vicenç Llobet - Microsoft Windows 1.0

1986: Compaq treu al mercat el seu primer computador basat en el processador Intel 80386, avançant-se a IBM.

1989: Creative Labs presenta la tarja de so Sound Blaster.

Vicenç Llobet - Sound Blaster

1990: Tim Berners-Lee va idea l’hipertext per crear el World Wide Web (www), una nova manera d’interactuar amb Internet. El seu sistema va fer més fàcil compartir i trobar dades a Internet. Berners-Lee també va crear les bases del protocol HTTP, el llenguatge de documents HTML i el concepte dels URL.

1991: Linus Torvalds, un estudiant de Ciències de la Computació de la Universitat de Helsinki (Finlàndia), al veure que no era possible estendre les funcions del Minix, WWW va decidir escriure el seu propi sistema operatiu compatible amb Unix, va crear el Linux (el semblant amb el seu nom personal es pura coincidència).

Milers de persones que volien fer anar Unix en els seus PC’s van veure en Linux la única alternativa, degut a que a Minix li mancaven massa coses. El projecte GNU que Stallman havia iniciat ja feia quasi deu anys, havia produït per llavors un sistema quasi complet, a excepció del Kernel, que és el programa que controla el hardware de la màquina, i que el va desenvolupar Torvalds i que va afegir al GNU per formar Linux.

A mitjans dels anys noranta Linux s’havia convertit ja en l’Unix més popular entre la gent que buscava alternatives al sistema Windows de Microsoft.

Vicenç Llobet - Linux

1995: Llançament de Windows 95. Des de llavors Microsoft ha tret al mercat diverses versions com Windows 98, Windows 2000 (Server i Professional), NT WorkStation, Me, XP (Professional i Home Edition), Vista, Seven, Vuit i Deu.

Vicenç Llobet - Windows 95

1996: Els ports USB van aparèixer als ordinadors i es van estendre ràpidament, fins al punt de que Windows 98 i les seves versions posteriors el suporten plenament. Eren els denominats USB versió 1.1, amb una velocitat de transferència de fins a 12 Mbps (megabytes per segon). El seu èxit va tal que l’any 2000, com a resultat d’una iniciativa en la que van participar Hewlett-Packard, Intel, Lucent, Microsoft, NEC i Philips, va aparèixer l’USB 2.0, una extensió de l’anterior, completament compatible amb ell i amb una velocitat de fins a 480 Mbps. Es a partir d’aquest any que s’espera que en un futur els ports USB substitueixin els ports paral·lels i serials per poder connectar tot tipus de perifèrics.

Vicenç Llobet - Ports USB

Sisena generació (2000 i en desenvolupament)

2000: És presentat el prototip de computador quàntic construït per l’equip d’investigadors d’IBM que constava de 5 àtoms, es programava mitjançant polsos de radiofreqüència i el seu estat podia ser llegit mitjançant instruments de ressonància magnètica, similars als que s’utilitzen en hospitals i laboratoris de química. En aquest computador, cada un dels àtoms de fluor que el componen, actua com un qbit; un qbit és similar a un bit en un computador electrònic tradicional, però amb les diferències que comporta la seva naturalesa explícitament quàntica (superposició d’estats, entrellaçament dels estats de dos qbits …).

2001: El començament de la Wikipèdia (2000): L’enciclopèdia lliure en xarxa. Des dels seus inicis en 2001, Wikipèdia ha utilitzant diferents isologotips. Tots ells incloïen una esfera escrita com a forma central, simbolitzant el món i el coneixement. A partir de 2003 es va adoptar, com a forma central en els logotips, una esfera incompleta, coneguda com a wikiesfera, composada per deu peces d’un trencaclosques amb fragments d’escriptura.

Cada Wikipèdia, segons idioma, és autònoma i té facultats per escollir el logotip que la identifiqui. A partir de 2003 totes han adoptat bàsicament el mateix logo, amb l’expressió “Wikipedia the free encyclopedia” (Wikipèdia l’enciclopèdia lliure), traduïda a l’idioma en que s’escriu cadascuna.

Vicenç Llobet - Wikipèdia

 

Surt al mercat Windows XP el 25 d’octubre. Al desembre de 2013 tenia una quota de mercat de 500 milions d’ordinadors. Les lletres “XP” provenen de la paraula eXPeriència (eXPerience en anglès).

 

Vicenç Llobet - Windows XP

 

2005: Els usuaris d’internet amb connexió de banda ampla superen als usuaris d’internet amb connexió via mòdem en la majoria de països desenvolupats. Sens dubte, la computació ha vingut a revolucionar el món a nivell global.

El 15 de febrer de 2005, YouTube entra en línia. És un lloc en el que els usuaris poden pujar i compartir vídeos. Va ser creat per tres antics treballadors de PayPal. A l’octubre de 2006 va ser adquirit per Google Inc. a canvi de 1.650 milions de dòlars i ara opera com una de les seves filials. Actualment és el lloc web de la seva tipologia que més s’utilitza a Internet.

Vicenç Llobet - YouTube

2009: El desenvolupament de Windows 7 es va completar el 22 de juliol, confirmant-se la seva data de venda oficial per al 22 d’octubre del mateix any junt al seu equivalent per a servidors, el Windows Server 2008 R2.3. Windows 7 és una versió de Microsoft Windows, línia de sistemes operatius produïda per Microsoft Corporation. Aquesta versió està dissenyada per al seu ús en PC, incloent equips d’escriptori en llars i oficines, equips portàtils, tablet PC, netbooks i equips media center.

Vicenç Llobet - Windows 7

2012: El 26 d’octubre es llança el Windows 8 per al seu us en computadores personals, incloses computadores d’escriptori en casa, negoci, computadores portàtils, netbooks, tauletes, servidors i centres multimèdia. El principal canvi és la polèmica decisió d’eliminar el “Menú d’Inici”, existent des de Windows 95.

Vicenç Llobet - Windows 8

2014: El 15 de desembre es llança el Windows 8.1. És una actualització gratuïta del sistema operatiu Windows 8. Aquest projecte és un canvi respecte a la política tradicional d’actualitzacions de Microsoft, que originalment consistia en llançaments regulars de Service Pack cada 2 anys aproximadament, ja que serà una actualització major que introduirà diverses millores a totes les plataformes de Microsoft incloent Windows 8 i Windows Phone 8.

Algunes característiques de la sisena generació de computadores:

  • Computadores portàtils (Laptops).
  • Computadores de butxaca (PDA’s).
  • Dispositius multimèdia.
  • Dispositius mòbils sense fils (SPOT, UPnP, Smartphone, etc.).
  • El reconeixement de veu i escriptura.
  • Les computadores òptiques (llum, sense escalfor, ràpides).
  • Les computadores quàntiques (electrons, molècules, qbits, súper ràpides).
  • La missatgeria i el comerç electrònic.
  • La realitat virtual.
  • Les xarxes sense fils (WiMax, WiFi, Bluetooth)
  • La supercomputació (Processadors paral·lels massius)
  • Les memòries compactes (Discs durs externs USB, SmartMedia, PCMCIA)

2015: El 29 de juliol Microsoft treu al mercat la darrera versió del seu sistema operatiu; Windows 10 i que segueix en vigor a dia d’avui. Les seves principals característiques són:

  • Xifrat d’unitat amb BitLocker.
  • Hyper-V per crear màquines virtuals.
  • Cortana, el seu assistent virtual de veu.
  • Arrencada segura.
  • Skype.
  • Mode tauleta.
  • Gestos tàctils.
  • Autenticació en dos fases.
  • Aplicació Xbox.
  • Impressió directa per WiFi.

 

Vicenç Llobet - Windows 10

Posteriorment Microsoft ha anat fent créixer la seva gamma de sistemes operatius per a servidors de xarxa en els que podem trobar:

  • 2016: Windows Server 2016
  • 2017: Windows Server V 1709
  • 2018: Windows Server V 1803
  • 2018: Windows Server 2019
  • 2019: Windows Server V 1809

 

Font: Informació recopilada d’espais de lliure distribució.
Imatges: Google Imatges

Podries puntuar aquesta publicació?

Una estrella és puntuació baixa, 5 estrelles és puntuació alta