Nou sistema de filtratge per proporcionar aigua potable

Nou sistema de filtratge per proporcionar aigua potable

A la Universitat Carnegie Mellon (Pittsburgh) han desenvolupat un nou procés que podria ser útil per poder proporcionar aigua potable a moltes regions en vies de desenvolupament. Segons les Nacions Unides prop :::... Llegir més sobre l'article ...:::

Circuits electrònics flexibles i elàstics

Circuits electrònics flexibles i elàstics

Fins a dia d’avui teníem coneixement de l’existència de circuits flexibles, sobretot els que són imprimibles. Ara, un grup d’investigadors del Centre Nacional de Nanociència i Tecnologia de la Xina han fabricat :::... Llegir més sobre l'article ...:::

Còrnies impreses en 3D

Còrnies impreses en 3D

S’obre un nou camí en la ciència amb la creació de còrnies impreses amb 3D. Com se sap, avui en dia, un transplantament de còrnia és un procediment mèdic que és molt :::... Llegir més sobre l'article ...:::

Una màquina que imprimeix pell artificial al damunt de les ferides

Una màquina que imprimeix pell artificial al damunt de les ferides

No es tracta d’una tecnologia nova, la de crear pell artificial, però sí que ho és la d’aconseguir aplicar-la directament sobre el cos del pacient. Com si es tractés d’un dispensador de :::... Llegir més sobre l'article ...:::

Un mini-reactor nuclear per poder colonitzar mons

Un mini-reactor nuclear per poder colonitzar mons

Es tracta d’un experiment, portat a terme per la NASA, i que l’han nomenat KRUSTY (Kilopower Reactor Using Stirling Technology). Aquest petit reactor nuclear, presentat durant una conferència en el Glenn Research :::... Llegir més sobre l'article ...:::

Fibra de carbono a partir de plantes

Fibra de carbono a partir de plantes

Estem davant una situació en la que poder no és suficient anar canviant el xip cap a la utilització d’energies renovables. El nou repte està en canviar també la manera en que :::... Llegir més sobre l'article ...:::

Circuits electrònics impresos en 3D sobre la pell

Circuits electrònics impresos en 3D sobre la pell

Segons investigadors de la Universitat de Minnesota, una impressora 3D personalitzada i de baix cost ha servit per imprimir electrònica al damunt d’una mà. L’estudi l’han publicat a la revista “Advanced Materials”. :::... Llegir més sobre l'article ...:::

Bombetes que destruirien el virus de la grip

Bombetes que destruirien el virus de la grip

Un grup d’investigadors del Centre Mèdic de La universitat de Columbia (Estats Units), han dissenyat unes bombetes de llum que emeten, en unes dosis contínues molt baixes, radiació ultraviolada llunyana (far-UVC); és :::... Llegir més sobre l'article ...:::

13.800 milions d’anys d’història de l’Univers – Timelapse

13.800 milions d’anys d’història de l’Univers – Timelapse

Avui mostraré un vídeo, realitzat pel youtuber John D.Boswell, on es mostren els 13.800 milions d’anys de la història de l’Univers en tan sols 10 minuts. El que ha fet aquest youtuber :::... Llegir més sobre l'article ...:::

 

Nou sistema de filtratge per proporcionar aigua potable

Vicenç Llobet - Aigua Potable

A la Universitat Carnegie Mellon (Pittsburgh) han desenvolupat un nou procés que podria ser útil per poder proporcionar aigua potable a moltes regions en vies de desenvolupament.

Segons les Nacions Unides prop de 2.100 milions de persones no disposen d’accés a l’aigua potable i és aquí on entra en joc aquest nou procés, anomenat “Arena-F” amb el que, mitjançant un procediment de filtració – que està format per sorra i plantes que estan fàcilment disponibles en aquestes regions—podria abaratir costos per produir aigua potable.

Què és Arena-F?

Hi ha una planta, anomenada Moringa Oleifera –originària de la Índia i que també creix força bé en climes tropicals i subtropicals—que aporta un seguit de proteïnes a Arena-F.

Mitjançant l’extracció de les proteïnes de la llavor i adherir-les a la superfície de les partícules de sílice (que és el component principal de la sorra), es poden destruir els microorganismes adherint-se tant a partícules i a la matèria orgànica.

Aquests contaminants es poden rentar, deixant l’aigua neta i l’”Arena-F” preparada per poder ser reutilitzada.

Aquesta troballa, dels coautors Bob Tilton i Tood Przybycien, professors d’Enginyeria Química en la Carnegie Mellon, assenyalen que aquesta és una àrea on la complexitat pot portar al fracàs i que, és per això, que la tecnologia més simple podria ser la millor.

També cal destacar que aquesta tècnica tant és vàlida en zones on l’aigua és dura (alta concentració de minerals) com en zones on l’aigua és troba; pel que la seva aplicació tindria èxit a diferents regions amb diferents tipus d’aigües.

Nou estàndard de comunicació mòbil: 5G

Vicenç Llobet - 5G

Ja feia molt de temps que moltes empreses, especialment fabricants de terminals mòbils, parlen dels avantatges de la nova tecnologia de comunicacions mòbils 5G; però finalment ha estat la única autoritat existent, la 3GPP, qui ha acabat definint l’estàndard que tindrà aquesta nova tecnologia del 5G durant els propers anys.

La 3GPP, que és una organització internacional que regeix els estàndards de comunicació mòbil, ja ha aprovat aquest nou estàndard i les seves especificacions tècniques d’aquest nou protocol 5G en la seva versió New Radio (NR). El que queda clar és que aquest nou protocol serà independent i no es recolzarà en les xarxes ja existents.

El deure el tenen ara les diferents companyies per preparar els seus nous productes

Hem de partir en que al desembre de 2017 ja es va aprovar un estàndard per al 5G non-standalone, una versió no independent del 5G que operava sobre les xarxes ja existents de 4G/LTE existents.

Aquest nou estàndard 5G NR, o standalone, permetrà tenir implementació a zones i regions on no hi ha infraestructura, és a dir, xarxes que es construiran des de zero i que, des d’un bon principi, seran 5G. Amb tot, això significarà que estarem davant una implementació d’una xarxa 5G real i funcional.

Diferències entre els diferents estàndards

 

4G 4G+ 5G
Velocitat (Mbps) 200 1200 10000
Latència (mil·lisegons) 100 20 1-2

 

El fet més important és que la 3GPP ja hagi definit les característiques d’aquest nou estàndard ja que, tots els fabricants les hauran de seguir per poder començar a fabricar el nou hardware, infraestructura, xips, mòdems, smartphones i antenes que conformaran tota la infraestructura per poder aplicar el 5G. No es preveu, però, que aparegui abans del 2020. Un altre aspecte clau serà la subhasta i licitació de freqüències, controlades pels governs, en el que caldrà estar atents per poder accelerar el desplegament del 5G en cada país.

Circuits electrònics flexibles i elàstics

Vicenç Llobet - Circuits Elàstics

Fins a dia d’avui teníem coneixement de l’existència de circuits flexibles, sobretot els que són imprimibles. Ara, un grup d’investigadors del Centre Nacional de Nanociència i Tecnologia de la Xina han fabricat un material híbrid; que està fet en un 50% amb un polímer elàstic i l’altra 50% en metall líquid. Aquest nou material permet construir circuits elàstics sense cap problema.

Segons explica el coautor del projecte, Xingyu Jiang, aquests són els primers circuits electrònics flexibles que, al mateix temps, són altament conductius, resistents i elàstics. Són biocompatibles i amb la capacitat de poder ser fabricats a escala amb precisió microscòpica.

Aquest grup d’investigadors han nomenat al material com a “conductor polímer-metàl·lic” i aquest sorgeix de la combinació de dos components amb propietats molt diferents ja que, la part metàl·lica no és una part tradicional com pugui ser el coure, la plata o l’or, sinó que utilitzen Gal·li i Indi en forma de líquids espessos –denominats ensucrats—i que mantenen la conductivitat i la flexibilitat.

El polímer és un suport a base de silicona que permet fer de guia i estructura als metalls líquids. En conseqüència, utilitzant tècniques de serigrafia i modelat de microfluids, diuen que són capaços de reproduir qualsevol geometria bidimensional.

Aquests investigadors, segons expliquen a iScience, han aconseguit recrear nombroses aplicacions com ara sensors entre d’altres. Però també es van adonar que les característiques de cada circuit depèn de les propietats dels polímers. Per exemple, si els polímers són elàstics, el circuit serà elàstic; si el polímer és biodegradable, els circuits també ho seran i podrien ser candidats a ser implantats; si els polímers són electroactius, es podria obtenir com a resultat robots tous.

En tot aquest projecte, però, quedarà per veure la seva veritable viabilitat; però de segur que en tota la fase d’investigació i perfeccionament, sorgiran idees, conceptes i prototips molt interessants.

Foto: ScienceDirect

Còrnies impreses en 3D

Vicenç Llobet - Còrnia 3D

S’obre un nou camí en la ciència amb la creació de còrnies impreses amb 3D. Com se sap, avui en dia, un transplantament de còrnia és un procediment mèdic que és molt eficaç per poder tractar afeccions greus de la vista i que, amb el temps, poden comportar una pèrdua parcial o total de la visió.

Amb les actuals tècniques de transplantament de còrnies hi ha un problema i és que no n’hi ha masses disponibles; pel que les llistes d’espera són grans.

Aquest avanç científic permetrà escanejar l’ull i imprimir una còrnia nova en tant sols 10 minuts; fet que permetrà reduir considerablement les llistes d’espera.

Una màquina que imprimeix pell artificial al damunt de les ferides

Vicenç Llobet - Màquina per Imprimir Pell

No es tracta d’una tecnologia nova, la de crear pell artificial, però sí que ho és la d’aconseguir aplicar-la directament sobre el cos del pacient.

Com si es tractés d’un dispensador de cinta adhesiva, aquesta màquina crea pell artificial a partir d’un cartutx de gel. Aquest cartutx crea el gel a partir d’un compost de cèl·lules de pell, col·lagen i fibrina per ajudar a curar les ferides.

La problemàtica amb la pell sorgeix quan algú es fa una ferida, suficientment profunda, i aquesta ferida no es pot recuperar adequadament. És llavors quan els metges apliquen empelts de pell perquè la ferida es curi millor i, al mateix temps, protegeixi al pacient contra les infeccions.

Normalment s’apliquen autoempelts, on la pell prové del propi pacient; o al·loempelts, on la pell prové d’una altra persona. L’alternativa a tot això és la pell artificial creada a partir de diferents tipus de teixits i que el cos de la persona no rebutja.

Vicenç Llobet - Màquina per Imprimir Pell 2

Un mini-reactor nuclear per poder colonitzar mons

Vicenç Llobet - Mini-Reactor Nuclear

Es tracta d’un experiment, portat a terme per la NASA, i que l’han nomenat KRUSTY (Kilopower Reactor Using Stirling Technology). Aquest petit reactor nuclear, presentat durant una conferència en el Glenn Research Center pretén dotar d’energia a les futures colònies de persones a altres planetes; especialment a missions de llarga durada a la Lluna o a Mart.

L’experiment es va dur a terme en el lloc de seguretat nacional de Nevada de la NNSA (National Nuclear Security Administration).

En termes tècnics es tracta d’un sistema de de fissió nuclear petit i lleuger amb una capacitat de proporcionar fins 10 quilowatts d’energia elèctrica; energia suficient per a que puguin funcionar diferents diverses llars (amb un consum mitjà) durant uns 10 anys. Segons especifiquen, amb quatre unitats Kilopower es podria obtenir una energia suficient per establir un lloc avançat.

Segons explica Jim Reuter, administrador associat interí de la NASA per a la Direcció de Missió de Tecnologia Espacial (STMD) a Washington, en relació a Krusty:

L’energia segura, eficient i abundant serà la clau per a la futura exploració robòtica i humana. Espero que el projecte Kilopower sigui una part essencial de les arquitectures d’energia a la Lluna i a Mart a mesura que evolucionen.

Per al seu funcionament, utilitza un nucli de reactor d’Urani 235 sòlid i fos. Les canonades de calor passives de sodi transfereixen el calor del reactor als motors Stirling d’alta eficiència. Aquest motor converteix el calor en electricitat.

S’haurà de veure quina és l’evolució d’aquest projecte tant en matèria d’eficiència energètica com de seguretat i reciclatge dels residus, en aquest cas, de l’Urani 235.

Com són els cables submarins que porten Internet

Vicenç Llobet - Cables de Dades Submarins - 1

Els cables submarins que transporten la connectivitat d’internet entre un continent i un altre es poden comptar en més de 1.000 milions de metres repartits entre diverses empreses que en realitzen el manteniment.

Vicenç Llobet - Cables de Dades Submarins - 2

Però realment cóm són aquests cables? Com estan fets i quina resistència tenen? Bàsicament estan compostos per 8 capes que van des de la fibra òptica del seu interior fins a tota una sèrie de recubriments que eviten que es pugui malmetre.

Vicenç Llobet - Cables de Dades Submarins - 3

Com ja és de suposar, el fons del mar no és precisament un lloc segur. El fons marí està ple d’accidents geogràfics, àncores de vaixells, mossegades d’animals com ara taurons, etc.

Imaginem les conseqüències d’un cable malmès: primer de tot cal localitzar en quin lloc està malmès el cable, pujar-lo a la superfície amb uns ganxos especials, unir la secció danyada i tornar-lo a sumergir; tota una feina i un cost elevat.

Vicenç Llobet - Cables de Dades Submarins - 4

Cable de fibra desplegant-se davant a Poti. Georgia, juliol de 2008

Fibra de carbono a partir de plantes

Vicenç Llobet - Fibra de Carbono

Estem davant una situació en la que poder no és suficient anar canviant el xip cap a la utilització d’energies renovables. El nou repte està en canviar també la manera en que es fabriquen determinats materials i, en aquest cas, s’exposa en aquest article la fabricació de fibra de carbono a partir de vegetals.

De la mateixa manera que passa amb el plàstic, els compostos que permeten la fabricació de la fibra de carbono provenen del petroli. No és una tasca gens fàcil ja que, encara que cada vegada menys, el petroli és la base per a la fabricació de moltes matèries i costa molt fer el canvi cap a altres fórmules, matèries, etc.

Fent un repàs al procés actual, el compost que permet la fabricació de la fibra de carbono és el poliacrilonitril (elevant a molts graus la seva temperatura). Es tracta d’un polímer vinílic on la seva base és el acrilonitril. Aquest últim suposa una feina a nivell mediambiental ja que requereix bismut i molibdè –amb els que la seva producció genera residus tòxics—. En el procés també es generen compostos com l’acetonitril, àcid cianhídric i òxids de carbono.

Aquest fet obre una nova esperança en el món de la investigació des del que s’està investigant com utilitzar les plantes enlloc del petroli suposant, a més, un avantatge a nivell de costos. En aquest cas s’està investigant sobre la utilització del sucre com a matèria primera; concretament el sucre on, per aquests casos s’utilitzen parts que no utilitzem per al consum humà com ara les tiges i canyes de blat.

Vicenç Llobet - Fibra de Carbono - 2

Circuits electrònics impresos en 3D sobre la pell

Vicenç Llobet - Circuïts 3D Pell

Segons investigadors de la Universitat de Minnesota, una impressora 3D personalitzada i de baix cost ha servit per imprimir electrònica al damunt d’una mà. L’estudi l’han publicat a la revista “Advanced Materials”.

Amb la mateixa tècnica també han pogut imprimir, amb èxit, cèl·lules biològiques en la ferida de la pell d’un ratolí; fet que obre les portes a nous tractaments mèdics per a poder cicatritzar ferides i a poder imprimir directament empelts per a trastorns de la pell.

L’exèrcit s’ha afanyat a trobar aplicacions per al camp de batalla on, mitjançant la impressió de sensors temporals als soldats, els podria permetre detectar agents químics o aplicar multicapes per obtenir propietats de cel·les fotovoltaiques per poder carregar components electrònics.

Aquesta tècnica d’impressió en 3D aporta una altra característica única, ni més ni menys la utilització d’una tinta especialitzada feta amb flocs de plata que poden curar i permetre conductivitat a temperatura ambient. Així ho explica Michael McAlpine, autor principal de l’estudi i professor associat d’enginyeria mecànica de la Universitat de Minnesota Benjamin Mayhugh.

Estem entusiasmats amb el potencial d’aquesta nova tecnologia d’impressió 3D que utilitza una impressora portàtil i lleugera que costa menys de 400 dòlars. Imaginem que un soldat podria treure aquesta impressora d’una motxilla i imprimir un sensor químic o altres productes electrònics que es necessitin, directament al damunt de la pell. Seria com una “navalla Suïssa” del futur amb tot el que necessiten … un tot en un.

Per retirar els components electrònics impresos en 3D al damunt de la pell, només cal extreure-ho amb unes pinces o netejar-lo amb aigua.

 

Moto Elèctrica Xiaomi: 120 Km. d’autonomia per menys de 1000 Euros

Vicenç Llobet - Maquetació Fotos Banner

Xiaomi ha presentat la seva pròpia moto elèctrica com un pas més a l’èxit assolit amb la seva gamma de patinets. Aquesta vegada ha tancat una aliança amb l’empresa Soco.

Soco és una startup Xinesa que es dedica a les motos elèctriques des del 2015 i amb seu a Shanghai. Des del seu naixement han fabricat i posat al mercat diversos models de top tipus; aquesta vegada es tracta de la Super Soco on Xiaomi ha esta ajudant i participant en el disseny i fabricació de la moto.

Pel que fa a característiques tècniques, estem davant d’una moto dinàmica, minimalista i molt enfocada a ser el més lleugera possible per moure’s bé en la ciutat. Les dues rodes van equipades amb frens de disc i un sistema de frenada elèctrica (EBS) que redueix la distància de frenada a 1,8 metres en sec i a 2,5 metres en mullat; aprofitant la frenada per carregar la bateria.

En altres aspectes, el seu frontal disposa d’uns fars de LED en forma d’”U” amb una il·luminació que arriba als 75 metres. El seu panell digital també és prou futurista on s’hi poden trobar el velocímetre, indicador de bateria, el mode de llum intel·ligent, control de creuer i indicadors de fallides. També disposa d’un port USB per poder carregar altres dispositius.

Vicenç Llobet - Moto Elèctrica Xiaomi - Fars