Arxius de la Categoria: :: Ciència i Tecnologia

Una super-Terra a 244 anys llum que podria ser habitable

Vicenç Llobet - SuperTerra

Un grup d’investigadors de la Universitat d’Oviedo, i en col·laboració amb l’Institut Astrofísic de les Canàries, han fet aquesta troballa. Una super-Terra que pot mantenir l’aigua líquida al damunt de la seva superfície i amb una temperatura d’equilibri d’uns 60 graus centígrads.

Aquesta super-Terra es troba situada a la constel·lació de Balança, té uns 2,1 vegades el radi de la Terra, un període orbital de 27,36 dies i es troba situada dins la zona habitable d’una estrella nana roja.

Amb aquestes dades, tot plegat, fa que pugui ser habitable segons afirma Javier de Cos, catedràtic de la Universitat d’Oviedo.

Per poder fer aquest descobriment s’ha utilitzat el telescopi espacial Kepler en el marc de la serva missió estesa (K2), dissenyat per poder descobrir exoplanetes. En l’estudi també es van utilitzar els instruments Osiris i Harps-N del GTC (Gran Telescopi Canàries) i el TNG (Telescopi Nacional Galileu).

L’exoplaneta té un especial interès degut a que es troba entre els més adequats per la caracterització atmosfèrica i, també, perquè és fàcil seguir des de la Terra.

La seva estrella, situada a una distància de 244 anys llum (76 parsecs), té un radi de 0.62 radis solars i una temperatura efectiva de 3650 graus centígrads, fet que aporta totes les condicions necessàries per a que la super-Terra sigui habitable.

Plàstics biodegradables sense residus tòxics i reciclables

Vicenç Llobet - Reciclatge de Plàstic

Prou conegut és el problema que tenim en el planeta amb els plàstics. En generem molts, massa, i no es recicla tot el que es s’hauria de reciclar.

Sembla complicat posar d’acord països, productors de plàstics, consumidors, empreses de reciclatge … tota, tota la cadena que intervé en aquest desastre ecològic de nivell mundial.

Ara, però, uns investigadors de la Universitat de Tel Aviv, que han portat el seu treball a la revista Bioresource Technology, han trobat una solució utilitzant una tecnologia.

Hidrogel reparador de cartílags i menisc

Vicenç Llobet - Hidrogel

Una recent publicació a l’ACS Applied Materials & Interfaces, detalla la investigació que ha portat a terme un grup de científics de l’Ecole Polytechnique Federale de Lausanne sobre un hidrogel, format per un 90% d’aigua, i que s’adhereix de forma natural als teixits tous com poden ser els cartílags i el menisc.

Aquest hidrogel transporta cèl·lules reparadores i podria ajudar a curar els teixits que estiguin malmesos.

En el cos tenim uns determinats teixits, com ara els cartílags i el menisc, que no reben reg sanguini i, per tant, no es poden curar si tenen algun mal. El que es suggereix amb aquest sistema és la possibilitat d’injectar l’hidrogel, en les zones afectades, carregat amb cèl·lules o medicaments per estimular la regeneració dels teixits malmesos.

Navegació per Internet més ràpida amb un nou protocol de comunicacions de Google

Vicenç Llobet - Internet Més Ràpid

El protocol HTTP és el mecanisme que de comunicació que permet les transferències d’informació en la Web. En la seva nova versió, que porta el nom d’HTTP/3, aquest substituirà el més que conegut protocol TCP per un que s’anomena QUIC; un protocol experimental que ha desenvolupat Google.

Aquest ha estat l’anunci que ha fet els funcionaris del Grup de Treball d’Enginyeria d’Internet (IEFT). Es tracta d’una organització internacional de normalització que s’encarrega de contribuir a l’enginyeria d’Internet des de l’any 1986.

Què és QUIC? Per començar són les sigles “Quick UDP Internet Connections”. Be a ser una versió millorada del TCP actual i que es nodreix de les millors característiques dels protocols HTTP/2, TCP, UDP i TLS (tots aquests són els protocols necessaris per a la correcta transmissió i seguretat de les dades quan es navega per Internet.

A títol informatiu, l’actual protocol TCP va ser creat als anys 70 i és un protocol fonamental en la transmissió de dades que garanteix que les dades siguin enviades sense cap error al destinatari i en el mateix ordre en que han estat transmeses.

Un aparell que permetrà conèixer la posició geoestacionària sense necessitat de satèl·lits

Vicenç Llobet - Acceleròmetre Quàntic

Si es fa un breu repàs als actuals sistemes de navegació guiada per satèl·lit, ens trobem davant d’uns sistemes que aporten un gran nivell de precisió i que s’utilitzen en multitud de dispositius, com ara els telèfons mòbils, navegadors GPS per als cotxes, embarcacions, rellotges que enregistren rutes esportives, navegadors de guia i enregistrament de rutes en muntanya, etc.

A nivell industrial també s’utilitzen per poder fer seguiment de flotes de camions, vaixells, avions, etc. Una de les darreres incorporacions podríem dir que es basa en la incorporació d’aquests dispositius en drons, perquè aquests puguin seguir una ruta de vol pre-establerta abans d’iniciar el vol.

A dia d’avui hi ha dos sistemes que estan operatius al 100%; el més que conegut sistema GPS de propietat americana i el sistema Glonass de propietat soviètica. En marxa es troba el projecte Galileu que, aquest any ja disposa de 26 satèl·lits en òrbita i, d’aquesta manera, ja pot oferir una cobertura global contínua.

Força dispositius tenen compatibilitat per poder operar amb més d’un d’aquests sistemes.

Funcionament d’un vehicle d’hidrogen

Vicenç Llobet - Vehicle Hidrogen - 1

En plena expansió dels vehicles elèctrics comença a parlar-se força dels cotxes d’hidrogen. Segons experts i científics, l’hidrogen pot arribar a ser la font d’energia del futur però que, a dia d’avui, aquesta tecnologia és poc coneguda.

El que sí que està clar, i prou conegut, és que ens enfrontem a un canvi climàtic i un escalfament global. En aquest sentit l’hidrogen pot ser un element clau en un procés de transició des del combustible fòssil cap a una nova font d’energia sostenible i neta.

En l’actualitat ja hi ha alguns fabricants de cotxes que incorporen motors elèctrics que es carreguen amb hidrogen però, realment què és un vehicle d’hidrogen?

Un vehicle d’hidrogen és un vehicle que, com el seu nom indica, utilitza l’hidrogen diatòmic per poder-se propulsar. A partir d’aquí, aquest tipus de vehicle fa ús de l’hidrogen de dues maneres: per combustió o de pila de combustible.

En el primer cas, el de la combustió de l’hidrogen, el vehicle funciona de forma semblant que els actuals de combustible fòssil; l’hidrogen es crema en un motor d’explosió. En el segon cas es provoca que l’hidrogen s’oxidi i els electrons que es perden en el procés generen corrent elèctric com si es tractés d’una bateria.

En tot cas els primers vehicles que s’estan construint, en base a aquesta tecnologia, són els que utilitzen una pila d’hidrogen; és a dir, utilitzant el mètode d’oxidació per generar electrons en la pila i que aquesta, al mateix temps, és la que proporciona la electricitat per fer anar el motor elèctric del vehicle.

Entre aquests primers models podem trobar el Mirai de Toyota –Toyota va ser la precursora d’aquesta tecnologia aplicada als vehicles–. Però la primera marca que va treure al mercat un vehicle d’hidrogen va ser Honda amb el seu model FCX Clarity l’any 2008. També podem trobar la marca Mazda amb el seu RX8. En l’actualitat s’hi ha sumat Hyundai que s’ha desmarcat de la resta amb el seu model Nexo.

Emmagatzematge d’informació en àtoms

Vicenç Llobet - Emmagatzematge Àtom

Des de La universitat de Radboud (Holanda) un equip d’investigadors ha publicat el seu darrer descobriment a Nature Communications relacionat amb un nou mecanisme d’emmagatzematge magnètic de dades al damunt d’un simple àtom.

L’àtom, la unitat més petita de la matèria

Aquesta troballa les explica el professor de microscòpia d’exploració microscòpia Alexander Khajetoorians:

Un pegat per controlar la pressió arterial a l’interior del cos

Vicenç Llobet - Pegat Ultrasons - 1

Des de la Universitat de Califòrnia a Sant Diego, un equip d’investigadors descriuen el treball que han fet a la revista Nature Biomedical Engineering. Aquest treball és el resultat de la cerca d’un pegat que funciona per ultrasons i que, a més, és portàtil.

Aquest pegat ultrasònic permet la monitorització, no invasiva, de la pressió arterial centrada en les artèries profundes que es troben sota la pell. Aquest avenç suposaria el poder detectar a les persones problemes cardiovasculars d’una manera més prematura i amb una major precisió que fins ara.

També cal afegir que, aquest pegat, a l’utilitzar tecnologia d’ultrasons es podria fer servir per rastrejar  altres signes vitals i senyals fisiològiques de l’interior del cos; tot plegat sense ser un element invasiu.

La tècnica dels ultrasons permet el monitoratge de la pressió arterial central a una profunditat de fins a quatre centímetres per sota la pell i, amb l’ajut de dispositius wearables, es permetria capturar les dades per mostrar-les en ells.

Un mètode que converteix la llum solar en combustible

Vicenç Llobet - Combustible amb Llum Solar - 1

Un grup d’investigadors del St. John’s College de Cambridge han publicat els resultats d’aquesta troballa al Nature Energy.

Es tracta d’un nou mètode que va aconseguir absorbir més llum solar que la pròpia fotosíntesis natural; fet que podria revolucionar la forma en la que podem convertir llum solar en combustible.

Aquest mètode consisteix en dividir l’aigua en hidrogen i oxigen alterant la maquinària fotosintètica de les plantes.

Virus M13. Manipular-lo per obtenir aigua molt pura

Vicenç Llobet - Manipulació Virus M13 - 1

Ja fa molt de temps que es treballa amb la manipulació del virus M13; de fet un grup d’investigadors del MIT (Institut Tecnològic de Massachusetts) van publicar al 2011 un article, a la revista Nature, on exposaven la possibilitat d’utilitzar aquesta tècnica per fer que el virus pogués produir una determinada proteïna. Aquesta proteïna podia ser la clau per incrementar l’eficiència i, al mateix temps, reduir els costos dels panells solars basats en nanotubs de carboni.

Aquest tipus de tècniques no són pas noves ja que es porta dècades en la manipulació de bacteris i virus per poder fabricar nous materials, antibiòtics, combustibles, olis i molts d’altres.