Darreres Publicacions

Vicenç Llobet - Radiotelescopi

El telescopi més gran del món ja està operatiu

Amb un diàmetre de 500 metres, construït a una depressió natural de la mida de 30 camps de futbol, aquest radiotelescopi nomenat FAST està fet amb 4.450 panells individuals que escanegen el cel.

El FAST està ubicat al Contat de Pingtang, a la província de Guizhou, al sud-oest de la Xina. El lloc de la depressió kasrt és suficientment gran per poder ubicar el radiotelescopi de 500 metres de diàmetre i, també suficientment profund per permetre un angle de 40 graus des del zenit.

En els pocs anys que el FAST ha començar a funcionar, fins ara que està totalment operatiu, ja ha aconseguit avenços científics significatius, inclòs el descobriment de 130 nous candidats a púlsar, dels que 93 van ser confirmats amb altres radiotelescopis, així doncs, a partir d’ara es preveu un volum de descobriments molt majors.

A finals de setembre es sotmetrà al procés de revisió final a la Xina, denominat “Acceptació Nacional de Construcció”, tal com ha declarat Li Di, científic en cap del FAST i líder de la divisió de radioastronomia dels Observatoris Astronòmics Nacionals de la Xina (NAOC).

Malgrat tot, aquest radiotelescopi està envoltat de polèmica ja que, per al seu bon funcionament, necessita un radi de cinc quilòmetres en els que no pot haver cap tipus d’activitat humana; fet que va obligar a reubicar de forma forçada a més de 2.000 famílies.

Vicenç Llobet - Apòsits Cicatritzants 1

Els apòsits del futur: acabaran amb les cicatrius

Un grup d’investigadors de l’Institut Wyss de la Universitat de Harvard han dissenyat uns apòsits adhesius actius. Aquest tipus d’apòsits estan inspirats en la reparació cel·lular dels embrions humans i tenen la capacitat de participar activament en el procés de cura i així accelerar-ho.

Com sempre s’ha fet de forma tradicional, la única manera que hem tingut per curar una ferida és tapar-la per mantenir la humitat i reduir l’exposició a agents infecciosos; dit d’una altra manera, no incidir massa en el procés que el cos humà ja sap fer per si sol.

Continue reading “Els apòsits del futur: acabaran amb les cicatrius”

S’ha desenvolupat un prototip de lents de contacte que permeten fer zoom visual

Tal com sona! Un grup de científics han aconseguit crear el primer prototip de lents de contacte, toves, que permeten fer un zoom al parpellejar dues vegades seguides.

Aquests enginyers, de la Universitat de Califòrnia San Diego, han fer aquest desenvolupament aconseguint unes lents de contacte toves, robòtiques i que no necessiten ni bateries ni cables.

Continue reading “S’ha desenvolupat un prototip de lents de contacte que permeten fer zoom visual”

Vicenç Llobet - Processador Ternari

Desenvolupat el primer processador ternari

Fins ara, les arquitectures o bases informàtiques es basen en zeros i uns (que no deixa de ser una altra cosa que el pas o no pas del corrent elèctric). Tots els ordinadors actuals i des del primer que es va crear es basen en aquest llenguatge binari. Ara, abans de que arribin els sistemes quàntics estables, un grup d’investigadors de Corea diuen que han fet el primer xip que utilitza un sistema ternari; és a dir, que enlloc de limitar-se al 0 i 1, ara afegeix el 2.

Per posar un exemple del sistema binari, i tenint en compte que el pas de corrent es representa amb el número 1 i el no pas de corrent es representa amb el número 0, tant sols fa falta dues xifres per representar qualsevol lletra o número; per exemple el número 25 en sistema binari seria “11001”.

Continue reading “Desenvolupat el primer processador ternari”

Un làser amb capacitat d’identificar a persones a gran distància

Aquest cop ha estat el Pentàgon amb aquest nou enginy que es nomena “Jetson”. Ni més ni menys es tracta d’un làser que té la capacitat d’identificar a persones, a uns 200 metres, a través dels batecs del cor.

Doncs sí, de la mateixa manera que cada persona té unes empremtes dactilars diferents, o una cara diferent, el cor també és diferent. D’aquesta manera, a través del ritme cardíac, es pot identificar a una persona.

Amb aquesta base científica, el Pentàgon ha creat aquest nou làser que té la capacitat d’identificar persones a una distància de 200 metres. Tot això porta a una primera finalitat pel que fa a defensa; reconèixer i confirmar la identitat de possibles terroristes abans d’efectuar un atac teledirigit.

Continue reading “Un làser amb capacitat d’identificar a persones a gran distància”

Convertir el fred de l’univers en electricitat per a la Terra

Molt en fase inicial, però un grup de científics ha pogut generar energia elèctrica a partir de la diferència de temperatura entre la Terra i l’espai exterior.

Aquest grup de científics, conformat per investigadors de diferents nacionalitats, han aconseguit per primera vegada convertir les temperatures extremadament fredes de l’univers en energia elèctrica. Aquesta troballa s’ha fet partint d’un infraroig que, des del planeta Terra, pot generar energia a partir de la diferència de temperatura entre la que hi tenim al planeta i la que hi ha a l’espai exterior.

Continue reading “Convertir el fred de l’univers en electricitat per a la Terra”

Supercomputador Marenostrum 5

Un nou dispositiu, molt més potent que els seus predecessors, s’implantarà al Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS). Aquest fet es produeix després de que s’hagi guanyat la candidatura de Barcelona per acollir a Europa aquest nou supercomputador.

A nivell de xifres la Unió Europea aportarà 100 milions d’euros que, fins ara, és una de les majors inversions fetes fins a la data a Espanya. Aquest supercomputador podrà executar fins a 200.000 bilions d’operacions per segon amb una punta de 200 Petaflops.

Continue reading “Supercomputador Marenostrum 5”

El làser com a medi per transmetre dades a alta velocitat

Sens dubte la connectivitat dels dispositius a la xarxa és un camp de constant investigació i millora i, dins d’aquest sector, uns investigadors de l’Escola d’Enginyeria i Ciències Aplicades de Harvard han fet un nou descobriment. Aquest cop, per millorar el sistema de connectivitat sense cables, han escollit un làser.

No es tracta de l’ús de cap tipus de làser lluminós que faci semblar que la nostra llar sembli una fira o una pel·lícula d’Star Wars sinó que es tracta d’un tipus de làser semiconductor i que, gràcies a aquest sistema, el làser pugui oferir un senyal WiFi de gran velocitat.

Continue reading “El làser com a medi per transmetre dades a alta velocitat”

Vicenç Llobet - Píndola Endoscòpica - 1

Una píndola que cap a la mà posarà fi a les endoscòpies

Fins ara es tracta de prototips però, alguns menys evolucionats i altres més evolucionats, acabaran substituint els grans cables amb sondes amb anestèsia general per unes simples càpsules que tindran la capacitat de recollir una gran quantitat d’informació; aquest serà el principi de les endoscòpies en forma de píndola.

El passat mes de febrer, en una entrevista amb Bill Gates, es posava de manifest alguns avenços prou interesants per al futur i, entre ells, es va parlar de la píndola que estava pensada per al tractament de la disfunció entèrica ambiental. Aquesta és una malaltia de les més cares tant a nivell de recursos com en les seves conseqüències.

Continue reading “Una píndola que cap a la mà posarà fi a les endoscòpies”

Vicenç Llobet - Borofeno - 1

Nou competidor del grafè: el borofeno

Quasi 30 anys després de que uns físics fessin una predicció de la seva existència sobre la dècada de 1990, i utilitzant simulacions fetes per ordinador, aquest material és més fort i més flexible que el grafè.

El borofeno és una capa de l’element químic d’un sol àtom i és candidat a revolucionar la indústria dels sensors, les bateries i la química catalítica. Aquest material, el borofeno, és un al·lòtrop cristal·lí proposat per al bor.

La seva estructura d’àtoms té forma hexagonal –similar a la dels àtoms de carbono del grafè— però amb un àtom addicional al centre de cada hexàgon. Aquest material ha estat fabricat des de fa només dos o tres anys enrere.

Continue reading “Nou competidor del grafè: el borofeno”